Trachemys scripta és una espècie de tortuga de la família dels emídids que habita en medi aquàtic. S'alimenten principalment d'animals aquàtics i ocasionalment de vegetals. La seva distribució geogràfica original és força extensa i se situa des de la meitat sud d'Amèrica del Nord fins bona part d'Amèrica del Sud, excepte el con sud. Aquesta tortuga és criada en captivitat per a comercialitzar-la a nivell mundial com a animal de companyia. Tot i així, temps després de la compra alguns dels compradors que no es volen responsabilitzar de la seva custòdia i cura les alliberen al medi natural. Aquests alliberaments provoquen alteracions greus en els ecosistemes receptors. Entre les subespècies de Trachemys scripta es poden destacar Trachemys scripta elegans, coneguda com a tortuga d'orelles vermelles, Trachemys scripta scripta, coneguda com a tortuga d'orelles grogues, i Trachemys scripta gaigene, coneguda per una taca de color taronja al cap. També s'usa el terme tortuga de Florida per anomenar qualsevol d'aquestes subespècies. Tenen un longitud mitjana entre 12,50 i 28,90 cm i un pes mitjà de 240 g. Mostra coloracions generals verdes passant del verd fosc al verd oliva segons la subespècie. El plastró és de color groc i les peces poden contenir dibuixos foscos en el centre de cada peça. Les espècies solen presentar dimorfisme sexual i són les femelles una mica més grans que els mascles. Els mascles presenten unes ungles força més llargues que les femelles. Aquesta espècie presenta dimorfisme sexual, això vol dir que el mascle i la femella tenen característiques físiques diferents un de l'altre. Quan són joves, totes les tortugues d'orelles vermelles són pràcticament iguals independentment del seu sexe, per aquest motiu és gairebé impossible determinar-lo. Quan passen a ser adultes (en el cas dels mascles quan la seva closca mesura uns 10 cm, i en el de les femelles quan en fa uns 15), és molt més fàcil distingir el gènere. Normalment, el mascle és més petit que la femella, encara que aquest paràmetre de vegades és difícil d'aplicar, ja que es podrien estar comparant individus de diferents edats. Els mascles tenen les ungles de les potes davanteres molt més llargues que les de les femelles, fet que l'ajuda a subjectar millor la femella durant l'aparellament i serveixen durant la dansa del seguici. La cua del mascle també és més gruixuda i llarga, i la claveguera, que es troba a la cua, està més allunyada del cos. La part inferior de la closca o plastró del mascle està lleugerament corbat cap a dins, és a dir, és còncau, mentre que el de la femella és totalment pla. Això també l'ajuda el mascle durant l'aparellament per poder adaptar-se millor a la closca de la femella. També es diu que els mascles tenen les taques vermelles més grans i d'un color més brillant. L'aparença de les femelles és pràcticament la mateixa durant tota la vida. Tant el mascle com la femella arriben a la maduresa sexual als 5 o 6 anys, però si es crien en captivitat, no hivernen i s'alimenten abundantment, creixen amb més rapidesa que en la naturalesa i per tant maduren abans, però tot i així han de passar almenys uns anys perquè assoleixin plena maduresa.