El xiprer, ciprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les glaçades no superin els -20 °C donat que es classifica com un arbre de "zona de duresa", de l'anglès, hardiness zone, 6b-7. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Pot arribar a fer 35 metres d'alt i viure més de mil anys. Presenta dues formes de creixement, segons si es tracta de la varietat stricta o l'horitzinalis. En el cas de la primera té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc, mentre que en la segona presenta una capçada més cònica amb les branques horitzontals. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. L'estròbil femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mil·límetres. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru. Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.